TABAC
Procedència:
El tabac és una planta del gènere Nicotiana tabacum de la família de les solanàcees igual que la patata, el tomàquet..., que a partir de les seves fulles, preparades de diferents maneres, es fumen, s'aspiren, es beuen o es masteguen.
El tabac procedeix d'Àmerica i el seu ús es va estendre per Europa a partir de la colonització d'aquest continent pels espanyols. Se suposa que va ser portada a Espanya per Francisco Hernando de Toledo.
Composició:
- La nicotina: és la responsable de la major part dels efectes del tabac sobre l'organisme i és la que provoca la dependència física. La vida mitja de la nicotina a la sang és de menys de dues hores i així que es va reduint la seva concentració apareixen els símptomes que desperten el desig d'un nou cigarret.
- Els elements irritants: són les substàncies responsables de la tos típica del fumador i de l'estimulació de les glàndules secretores de la mucosa, que són les que alteren els mecanismes de defensa del pulmó.
- Els quitrans i agents cancerígens.
- El monòxid de carboni, que es troba en quantitats molt elevades en el fum del tabac. Aquest provoca que disminueixi la capacitat de la sang per transportar oxigen.
Efectes:
- El tabac, a causa de la nicotina, és un producte que modifica les respostes del sistema simpàtic de l'organisme. La inhalació del fum del tabac provoca cert nombre de trastorns. Els més immediats són de tipus neurovegetatiu com mals de cap, nàusea, acceleració del trànsit intestinal...
- La regular absorció i inhalació de fum de tabac durant varis anys provoca la bronquitis crònica, fenomen principal d'irritació, però que es pot complicar amb lesions obstructives.
- El càncer de pulmó que es creu que es degut a l'acció del 3-4-benzopirè. Aquest és un factor cancerigen.
- També són clàssics els problemes cardio-vasculars i dels vasos sanguinis, ja que eleva el ritme cardíac, la freqüència respiratòria, la tensió arterial, estimulació mental, relaxació.
- El tabaquisme matern influeix en el creixement del fetus. També incrementa el nombre d'avortaments espontanis, complicacions durant l'embaràs, el part i naixements prematurs.
- Un dels factors a tenir en compte són els fumadors passius. Les persones que no fumen però estan exposades al fum de les fumadores, tenen el mateix risc de contraure les malalties dels que fumen.
Dependència:
La nicotina crea addició a l'inhalar el fum. Actua sobre el cervell de forma quasi immediata com una acció reconfortant. Si la pràctica és reiterada acaba per consolidar-se. A partir d'aquest moment es pot parlar de dependència cap a la nicotina. Si es treu bruscament l'entrada de nicotina a la sang es produeix la síndrome del tabac, que es manifesta com una intranquil·litat o excitació, augmenta la tos, l'ansietat i l'agressivitat, el mal humor, la falta d'atenció al conduir, l'augment de pes, etc.
ALCOHOL
Procedència:
Quan parlem d'alcohol ens referim a l'etanol que té com a fórmula química (C2H5OH). Aquest s'obté per destil·lació (ginebra, whisky, rom...) o per fermentació de grans o fruites (vi, cava, cervesa...).
Les begudes alcohòliques són conegudes des de fa molts segles. Els nostres avantpassats els grecs ja feien ofrenes de begudes alcohòliques als seus déus i els romans varen ser els difusors del vi i la vinya arreu d’Europa.
Forma de consum:
En l’actualitat és la droga més consumida en qualsevol edat, classe social i sexe.
Anys enrere es consumia de forma diària en les menjades familiars. Avui en dia ha adoptat una altra forma de consum: es consumeix per part de la gent jove en grans quantitats sobretot els caps de setmana.
Això a la llarga, i està demostrat, produirà un grau d'alcoholisme precoç perquè les dependències alcohòliques més greus es produeixen a edats més joves.
Efectes:
- L'alcohol és un depressor. Per això produeix una sensació inicial d'eufòria però després li segueix un estat de somnolència amb visió borrosa, falta de coordinació muscular, augment del temps de resposta, disminució de la capacitar de comprendre i atendre i pèrdua del control emocional.
- Si el consum és excessiu produeix acidesa d'estómac, vòmits, diarrea, baixada de la temperatura corporal, mal de cap… Si les dosis han estat molt elevades poden produir coma i en alguns casos la mort.
- Si el consum d’alcohol és habitual, és quan es parla d’alcoholisme crònic i produeix els següents efectes: alteració de la personalitat, alteració mental (trastorns de memòria, fals records, desorientació més o menys important...), degeneració del cervell, anèmia i disminució de les defenses de la sang, alteracions cardíaques, hepatitis i cirrosis al fetge, degeneració i inflamació del pàncrees...
- En les dones embarassades pot donar lloc al síndrome alcohòlic-fetal que es caracteritza per malformacions i baix coeficient mental del bebè.
- Primera causa de mortalitat, per accidents de trànsit, entre nois de 15 i 25 anys.
Dependència:
La retirada de l'alcohol d'un pacient desencadena un aparatós síndrome d'abstinència que ha de ser tractat urgentment per un metge. Les conseqüències es produeixen entre les dotze i setze hores consecutives que no es prenen begudes alcohòliques i es presenta un estat nerviós molt accentuat, inquietud i gran ansietat. Després de varies hores pateixen vòmits, nàusees, tremolors i una gran irritabilitat. A partir del segon dia d'abstinència apareix el "delirius tremens" que provoca una gran confusió mental, amb al·lucinacions i forts tremolors.
CANNABIS
Procedència:
S'extreu de la planta del cànem, Cannabis sativa. Farmacològicament es classifica com un al·lucinogen menor. Està formada químicament per elements molt complexos i variats. L'element més conegut és el tetrahidrocannabinol (THC) responsable de quasi tots els efectes característics d'aquesta substància.
El cannabis es conrea des de fa 3000 anys a.c. i es recomanava el seu ús per coses tan diverses com el reumatisme, la malària, trastorns de la son, menstruació...
Forma de consum:
Les úniques formes de consum són per ingestió, inhalació o mastegant. Normalment es fuma barrejant-lo amb tabac i fent les cigarretes a mà (porros). En alguns països d'Àfrica es beu en forma de tisana, feta amb aquesta droga i aigua.
Tot i que te un gust amarg també es fa servir per fer caramels i rebosteria.
Formes de presentació:
- Marihuana o herba: es prepara assecant les flors, petits troncs i fulles del cannabis sativa. El contingut de THC és del 5% al 10%.
- Haixix o haix: s'obté premsant en forma de blocs de color marró, la resina de la planta femella. El contingut de THC és de fins un 20%. La seva toxicitat és major que la marihuana.
- Oli d'haixix: és un concentrat líquid que s'obté barrejant la resina amb algun dissolvent com acetona, alcohol o gasolina. Aquest dissolvent s'evapora en part i dóna una substància viscosa amb unes elevades proporcions de THC que pot ser de fins un 85%.
Efectes:
- Amb dosis baixes pot produir una sensació de benestar, eufòria, creativitat, imaginació, taquicàrdia, sequedat de boca i gola, irritació dels ulls, dificultat en els processos mentals complexos, pèrdua de memòria. Després li segueix una segona fase de depressió i somnolència que pot durar varies hores.
- Amb dosis elevades pot provocar confusió i percepció alterada de la realitat.
- A llarg termini pot produir: desinterès pels estudis i el treball, problemes pulmonars ja que el fum d'aquesta droga és més perjudicial pels pulmons que el del tabac.
- Les dones embarassades que consumeixen cannabis, tenen risc de sofrir un part prematur i que per tant la criatura sigui més petita.
Dependència:
No crea dependència física però sí psicològica.
COCAÏNA
Procedència:
La cocaïna és un alcaloide que s'extreu d'una planta nomenada Eritroxillum Coca, arbust originari de Perú i Bolívia. Es transformen les fulles de coca en pasta de coca i després en clorhidrat de cocaïna. La seva elaboració és possible gràcies a l'ajuda d'unes substàncies químiques, entre les que es troben l'èter, l'àcid sulfúric i la gasolina.
Existeix des del 3000 a.C. Era mastegada pels indígenes sud-americans per aprofitar els efectes estimulants i alleugerir el cansament que provocava el treball. També s'aprofitava per treure les ganes de menjar i per estar despert durant tot el dia.
Forma de consum:
La cocaïna normalment es inhalada per via nasal i s'anomena "ratlla". Això produeix una anestèsia i vasoconstricció de les mucoses i presenta una ràpida absorció a través de la nasofaringe.
També pot ser consumida per via intravenosa i així arribar al cervell en només 16 segons.
Una altra forma de consum és fumant-la. Això es fa amb el "crack" i amb tan sols 10 segons ja arriba al cervell.
Formes de presentació:
- El clorhidrat de cocaïna: és un producte en forma de pols blanca i soluble en aigua i amb efectes anestèsics en el seu contacte amb la pell. Aquesta propietat és la que explica la seva única utilitat mèdica en el camp de la cirurgia de foses nasals.
- El "basuca" o pasta de coca: és el producte col·lateral del procés de fabricació de la cocaïna i és molt tòxic. El seu aspecte és de pols de xocolata, terròs i només conté un percentatge petit de l'alcaloide.
- El "crack": és l'alcaloide de cocaïna en la seva forma base; no és soluble en aigua, però es dissol amb dissolvents orgànics. S'obté desplaçant l'àcid clorhídric de la molècula del clorhidrat amb bicarbonat de sodi o amoníac.
Efectes:
- La cocaïna estimula el sistema nerviós central. Els seus efectes físics immediats són: contracció dels vasos sanguinis perifèrics, dilatació de les pupil·les, augment de la pressió sanguínia, del ritme cardíac i respiratori, augment de la temperatura del cos, congestió o drenatge del nas i en el cas de consumidors crònics poden tenir úlceres a la mucosa nasal.
- En els seus efectes psicològics produeix eufòria, confusió de la realitat, reducció de la fatiga, accentuació la sensació de "creure's omnipotents", angoixa, irritabilitat, ansietat i hiposexualitat…
- Lesions importants en el cervell o bé la mort.
- Durant l’embaràs comporta seriosos problemes en el fetus.
- Pot provocar el contagi de VIH o hepatitis si es consumeix per via intravenosa i s’utilitzen xeringues compartides.
Dependència:
La cocaïna té un potencial elevat d'addició psicològica i el "crack" encara més, la qual cosa provoca una gran dependència psicològica.
ÈXTASI
Procedència:
L'èxtasi està fabricat a partir d'un producte farmacèutic, la 3,4-metilendioximetamfetamina, coneguda també pel seu acrònim MDMA. La van fabricar l'any 1914 els laboratoris Merck d'Alemanya per rebaixar les ganes de menjar, no es va arribar a comercialitzar per la seva falta d'utilitat terapèutica.
A Europa no hi va arribar fins als vuitanta i ràpidament es va convertir en una droga de gran difusió. La seva vinculació a la música disco, el desprestigi de l'heroïna, la cocaïna i l'administració oral va afavorir una elevada utilització entre la joventut.
Forma de consum:
Es consumeix per via oral, poden ser pastilles que tenen diferents mides i colors, infinitat de noms fins a 200 de coneguts.
El seu consum s'associa amb festes, com a substància desinhibidora, per no notar el cansament i allargar la nit. Va acompanyada de grans quantitats d'aigua.
Efectes:
- Dóna una sensació de plaer i d'intensa emotivitat ja que produeix una estimulació motora més gran que la de la cocaïna.
- Pot arribar a crear crisis d'ansietat i depressions.
- També provoca tensió muscular, augment del ritme cardíac, boca pastosa i la mandíbula pot ballar una mica.
- Augmenta la temperatura del cos, el que pot produir una hipertèrmia.
- Si s'administren en dosis elevades poden produir paranoies, insomni, psicosis i fortes al·lucinacions visuals i auditives així com pèrdues de coneixement.
- Provoca dificultats per dormir i pèrdua de la memòria.
- Pot lesionar les neurones i el cervell de forma irreversible.
Dependència:
No s'ha demostrat que generi dependència física però sí psíquica a l'haver d'incrementar la dosi per tenir el mateix resultat.
LSD
Procedència:
Són les sigles de la dietilamida de l'àcid d-lisèrgic. Té un aspecte de pols blanca.
És un producte sintètic que s'extreu del clavíceps del sègol (Clavíceps purpúrea). Per produir-ne es necessiten uns bons coneixements tècnics. Sol ser de fabricació clandestina.
Forma de consum:
Hi ha pastilles de colors que s'empassen oralment, el líquid transparent i els quadradets prims de gelatina es posen als ulls, la pols blanca es pren diluint-la en aigua o alcohol. També hi ha càpsules, injeccions...
Efectes:
- Una dosi mitjana de LSD comença a fer efecte al cap de mitja hora; la seva acció dura de 8 a 9 hores i sovint acompanyada de 15 hores de insomni. Com més gran és la dosi més ràpid és l'efecte i dura més temps.
- Els efectes de la substància no es poden predir ja que poden ser molt gratificants i divertits o tenir unes sensacions molt desagradables.
- Alguns dels efectes descrits són els següents: Actuació sobre el sistema nerviós autònom: estimula el sistema nerviós simpàtic, causant un augment del ritme cardíac i de la pressió sanguínia, suors i fins i tot nàusees i vòmits. Actuació sobre els centres sensorials: altera la percepció de la llum i l'espai; els colors es perceben amb una enorme intensitat; l'espai es fa més extens, perdent-se els límits de la habitació i deformant-se els contorns dels objectes; amb els ulls tancats es perceben formes abstractes i lluminoses que giren vertiginosament, apareixen escenes fantàstiques, cares de personatges religiosos, etc. Actuació sobre les sensacions corporals: formigueig, calfreds, tensió musculars, desplaçament de les relacions anatòmiques. Actuació sobre els efectes de la emotivitat: Alteracions sobre l'estat d'ànim, eufòria, sensacions de felicitat o depressions i, en alguns individus, fins i tot, tendència de suïcidi. Actuació sobre el pensament: poden perdre la seva orientació accelerar-se o, per el contrari, fixació sobre algun objecte. Actuació sobre la consciència: només s'altera amb dosis molt elevades.
Dependència:
No produeix dependència física ni psíquica.
ANTIDEPRESSIUS
Procedència:
Aquests fàrmacs, inicialment, prescripcions mèdiques per als tractaments de la narcolèpsia, obesitat, mal de Parkinson, asma, etc.
Dins d’aquest grup trobaríem les amfetamines, barbitúrics i benzodiacepines.
- Amfetamines: pertany al grup de les drogues psicotòniques o estimulants i el seu principi és potenciar l'activitat del sistema nerviós central.
- Barbitúrics: és la sintetització de l'àcid barbitúric.
- Benzodiacepines: són els fàrmacs més útils i de major acceptació pels tractaments dels estats d'ansietat, han substituït als barbitúrics perquè són més segurs i tenen menys efectes secundaris.
Formes de presentació:
Les formes més habituals de trobar les substàncies son: tauletes, càpsules i en pols.
Efectes:
- Amfetamines: sensació d'eufòria que es manifesta amb excitació nerviosa, insomni, loquacitat, augment del grau de confiança i de autosatisfacció, agitació, en ocasions agressivitat, absència de gana i de fatiga i hiperactivitat. A la llarga produeixen depressions severes. És una droga utilitzada en l’ambient estudiantil ja que ajuda a elevar el nivell de concentració.
- Barbitúrics: Les dosis baixes provoquen sensacions de tranquil·litat i ajuden a conciliar el son. En dosis elevades, disminueixen els reflexos i provoquen problemes respiratoris que poden portar fins el coma i la mort.
Dependència:
El consum continuat pot crear dependència i tolerància això comporta que si s'elimina o disminueix la dosi, desencadena la síndrome d'abstinència amb convulsions, confusió, etc.
HEROÏNA.
Procedència:
Va ser creada l'any 1874, pel laboratori de la companyia alemanya Bayer per substituir la morfina, ja que amb l'heroïna (C21H23NO5) s'aconseguia el mateix efecte que amb la morfina però amb menys quantitat. La seva forma habitual és una pols de color blanc com la farina o marró fosc com el sucre morè.
Forma de consum:
S'acostuma a administrar per via intravenosa, tot i que avui en dia amb el problema de la sida i per evitar contagis també es fuma barrejada amb marihuana o tabac, o s'aspira el vapor que produeix un cop s'escalfa.
Efectes:
- Durant 2-3 hores es té una intensa sensació de plaer, una millora de qualsevol malestar o tensió, i una certa eufòria. Disminueix l'estat d'alerta i el funcionament mental.
- Complicacions degudes a la adulteració de l'heroïna amb productes tòxics, per augmentar el seu volum.
- Perdua de pes d'una manera exagerada.
- Problemes cardiovasculars.
- Apatia.
- Depressió.
- Complicacions pulmonars, incloent-hi diferents tipus de pneumònia.
- Desarrelament social, situació d'atur, ruptura de relacions interpersonals.
- Contagi de VIH.
Dependència:
És una de les drogues que crea més dependència i addició, així com alarma social.
